Recentment , la organització VDI (Associació d’Enginyers Alemanys) ha informat de que falten 50.000 enginyers a Alemanya. També recentment des del govern espanyol hem sentit que aposten per establir un acord amb Alemanya per alimentar el seu mercat laborar de professionals qualificats espanyols, fet que ajudaria (segons el govern) a reduir els índexs de desocupació, especialment entre els joves. Diverses conclusions trec d’aquestes notícies:

• Els enginyers espanyols, son dels més ben considerats a Europa, per això Alemanya estaria disposada a acceptar-los en les seves empreses. Fa uns anys un professor de l’Escola d’Enginyers deia a una de les seves classes que els enginyers espanyols eren tan ben considerats per dos motius: per que rebien una formació no només tècnica sinó generalista que els permetia ocupar càrrecs executius en moltes empreses de molts sectors diferents; i per que s’havien d’espavilar amb els pocs medis dels que disposaven, obtenint molt bons resultats en empreses i administracions espanyoles que no tenien el costum d’invertir en R+D, millorar els processos productius o disposar d’excel·lència tecnològica. Tot plegat, millorava l’enginy dels nostres enginyers.
• Sembla que no haguem avançat gaire des de la dècada dels 60 quan molts treballadors van tenir que anar a Alemanya a buscar feina per no morir-se de gana aquí. Ara, a més, la gent que marxarà estarà altament qualificada. El nostre sistema educatiu haurà invertit en formar professionals per que aquests donin els millors fruits fora de casa nostra.
• Podem treure una conclusió. Els nostres polítics, representants sindicals, empresaris, … han estat incapaços durant molts anys, de construir una xarxa d’empreses potents amb capital propi o estranger. Ens hem dedicat a la construcció i al turisme. La construcció, … bé, ja sabem què ha passat i el turisme, … continuem sent el mateix país que fa uns anys passejava en burro als turistes (molts d’ells alemanys).

Amb els índexs d’atur que tenim, la poca formació de la majoria de persones aturades i amb el sector serveis (turisme) saturat, la única solució raonable per reduir d’una manera ràpida i sensible la desocupació, és el sector industrial. En el sector industrial, les grans empreses de capital propi, o estan desapareixent (crisis, absorcions i posteriors deslocalitzacions, …) o s’ho estan passant molt malament per sobreviure, i per tant per oferir llocs de treball. Les grans empreses industrials estrangeres establertes a casa nostra, o marxen, o reduexien produccions, o demanen altes contraprestacions socials i econòmiques per continuar a casa nostra. No els hi falta raó degut a les nostres baixes productivitats. Ens queda la pime catalana i la internacionalització o això és el que ens diuen els mateixos que vans er incapaços de canviar el model productiu durant els anys de la bombolla immobiliària. Caldria però fer les següents consideracions:

1. La pime catalana, ha crescut i ofert feina durant molts anys per que donava servei a grans empreses. Si aquestes grans empreses desapareixen, la pime catalana es debilita.
2. Si el personal més qualificat marxa a l’estranger, ¿podran competir els nostres productes i serveis amb els de les empreses estrangeres amb millors professionals i més capital destinat a R+D?

Potser, el que caldria fer des de les institucions públiques, es “rescatar” a la pime catalana, en especial a la industrial, de la mateixa manera i amb els mateixos objectius que s’està fent amb els bancs i les caixes. Incentivar i ajudar a les fusions, compres i adquisicions entre pimes catalanes, complementant o reforçant els seus negocis. Així, aquestes empreses guanyarien “cos”. Serien capaces de competir a l’exterior, optimitzarien recursos, podrien donar impuls a la recerca, al desenvolupament i al disseny. Com a conseqüència de tot això, i amb el temps, podríem començar a produir més i millor, únic fet que garanteix absorbir la gran bossa de desocupats no formats que hi ha a aquest país. Al igual que s’han destinat molts diners al FROB i s’ha legislat per reordenar el sistema bancari, potser també caldria fer-ho en l’industrial i encarar d’una manera decidida la reestructuració d’aquest sector per tal que creixi i ofereixi llocs de treball.